La gran mobilització de l’ 1 d’octubre va mostrar la ferma voluntat de votar d’una part molt important de la societat catalana. La brutal repressió que va desplegar el govern del PP sols va servir per agreujar la situació. L’aturada de país i les grans manifestacions del 3 d’octubre van posar de palès el rebuig al Govern presidit per Rajoy i els anhels democràtics del poble català.

Les amenaces del Govern del PP d’aplicar l’article 155 de la Constitució i el recolzament del monarca Felipe VI, així com l’exaltació d’un nacionalisme espanyol reaccionari i neofeixista, volen legitimar una sortida autoritària i aixecar la popularitat del règim, desprès del seu desprestigi (corrupció, retallades socials i laborals, repressió, etc), durant els anys de la crisi.

La deriva autoritària del règim i el govern central ha tingut una resposta irresponsable del Govern de Puigdemont, que al plantejar la possibilitat d’una declaració unilateral d’independència, està portant a Catalunya a un carreró sense sortida i a una situació perillosa de tensió i fractura social. El PDCat, en ple procés de refundació d’una Convergència podrida de corrupció, instrumentalitza aquests anhels legítims d’una part de Catalunya amb interessos purament partidistes i aspiracions personals.

La posició de la UE en el conflicte català torna a mostrar clarament el seu caràcter antidemocràtic i reaccionari envers els pobles. L’actitud desestabilitzadora de les grans empreses i bancs espanyols demostra que el gran capital espanyol no resoldrà democràticament la situació de Catalunya.

Durant molt de temps, la majoria del «procés» ha promès una independència tranquil·la y pacífica, avalada por la «democràtica» UE i enquadrada dins del capitalisme internacional, en el que es deia “la revolució dels somriures”. Ara es comencen a veure las conseqüències, venen les pors, les amenaces i la guerra psicològica de les grans empreses i la brutal repressió policial i judicial de l’Estat.

Davant el perill que l’Estat intenti acabar amb el problema de Catalunya per la via repressiva que justifiqui una sortida autoritaria del règim, han sortit iniciatives com la taula de partits impulsada pel grup parlamentari d’ Unidos Podemos i la proposta de mediació de CCOO, per buscar una solució política, democràtica i negociada.

El PSUC viu recolza aquestes iniciatives i crida a la mobilització social per cercar una solució política i democrática. Pels i les comunistes les condicions per trobar una solució han de pasar per abandonar l’unilateralisme, no aplicar el 155 i respectar els drets i llibertats nacionals de Catalunya, retirar la Policia Nacional i la Guardia Civil i iniciar un diàleg polític.

Ara més que mai és necessari articular mobilitzacions socials, establir aliances par tal d’acumular forces entre l’esquerra espanyola i la catalana, per tal d’acabar amb el Govern de Rajoy i la monarquia i iniciar un procés constituent cap a la IIIª República. Només això serà una garantia que doni sortida a les aspiracions democràtiques del poble de Catalunya.

No a la fractura social i si a la unitat de la classe obrera!

Pel diàleg, la fraternitat i la convivència entre els pobles!

Per un referéndum d’autodeterminació amb garanties!

Per la III República federal, plurinacional i solidària!

Sant Adrià del Besos, 7 d’octubre de 2017

 

One Thought to “RESOLUCIÓ DEL PSUC viu DAVANT LA GREU SITUACIÓ DE CATALUNYA (Aprobada al XVIè Congrés del PSUC viu)”

  1. Tallaret

    Me gusta la forma, el fondo y las propuestas de acción planteadas en el escrito, pero desde el día 12 de octubre han pasado bastantes cosas y la mayoría no están acordes con nuestras propuestas. Por ejemplo la entrega del «PSOE-PSC con armas y bagajes» a la autoridad del, antes denostado, Mariano Rajoy. En mi modesta opinión, deberíamos de replantearnos bastantes de la propuestas y actuar en función de nuestros planteamientos y juntos, pero no revueltos, con nuestros socios electorales.
    Salud y República.

Leave a Comment