Al seu nové “quadern de la presó”, Antonio Gramsci ens recorda que hi ha ocasions en què als que pretenem ser els “llauradors de la història” ens cal fertilitzar primerament la terra, atès que és inútil esperar que doni fruit allò que es sembra en terra erma.

En el moment actual, tant a l’Estat com a Catalunya, no existeix la correlació de forces necessària per a materialitzar un vertader projecte rupturista cap al socialisme. I la gran força social desencadenada amb el 15-M, malgrat les innegables fites assolides organitzativa i institucionalment, no només ha estat insuficient, a hores d’ara, per a capgirar tal situació, sinó que assistim al seu progressiu anquilosament, a un estancament que és fruit de confondre un projecte transformador amb un projecte electoralista, i a que les seves bases es vagin acostumant a entendre, en una inèrcia narcotitzant, que la seva única funció política és fer pujar llurs líders al poder, i que el canvi haurà de venir, exclusivament, de l’acció d’aquells i aquelles que ocupen els càrrecs institucionals.

I així ocorre que aquests i aquestes líders passen a dependre, com a penells, dels vents de l’electoralisme. I la ciutadania va sentint-se cada cop menys responsable de tot allò que tingui a veure amb la cosa pública. Sovint, fins i tot refusant a exercir el dret al vot (que tristament es pren, a més a més, per sinònim de democràcia). I el poble, en suma, queda completament deslligat de tota acció política, més enllà de la queixa adotzenada a les xarxes socials.

Des del PSUC Viu, els i les comunistes catalans hem de recolzar qualsevol iniciativa encaminada a capgirar aquesta perillosa despolitització de la societat. Reprenent la idea de Gramsci, “fertilitzar la terra” vol dir, avui, aconseguir que tot ciutadà/na senti que l’única forma genuina de pertànyer al col·lectiu social passa per participar de forma organitzada, responsable i conscient als fets socio-polítics quotidians. El paper central que el sistema educatiu pot jugar en la consecució d’aquesta fita resulta més que evident.

En conseqüència, es planteja la necessitat de promoure la competència transversal de Participació Democràtica en l’etapa secundària del nostre sistema educatiu.

Atès que aquesta competència no es troba actualment reconeguda pels currículums oficials, es proposa, com a eina directa per a la seva implantació en la pràctica, que des del Partit es promogui i recolzi la creació de xarxes formades per docents que es coordinin entre sí per a idear, compartir i programar pràctiques docents que comportin el desenvolupament de la susdita competència.

Concretament, es proposa recollir la iniciativa del projecte de xarxa de docents “Educació per a la Participació” (ExP), que fonamenta la seva acció en plantejar les classes mitjançant unes tasques cooperatives amb les quals l’alumnat assoleixi, en cada assignatura, els següents objectius:

1. Comunicar iniciatives personals associades als continguts de l’assignatura (per exemple, “iniciatives matemàtiques personals”).
2. Entendre, desenvolupar i esmenar les propostes d’un company o companya en el marc de cada assignatura (per exemple, “les propostes matemàtiques d’un company/a”).
3. Elaborar col·lectivament documents d’ensenyament/aprenentatge, mitjançant documents compartits “al núvol”.

Aquesta metodologia permet que, alhora que l’alumnat va desenvolupant les competències estàndard pròpies de cada matèria, també interioritza amb naturalitat unes tècniques de treball pròpies de l’activisme social i la participació democràtica.

A més a més, la metodologia presenta la virtut d’haver-se mostrat molt eficaç, en la pràctica, per a aconseguir un alt rendiment acadèmic, en el sentit convencional, dels grups-classe on s’ha implementat.

Això ha permès que compti amb bona acollida a un ampli ventall de docents de diferent perfil ideològic: des de sectors de l’anarquisme fins a professors/es obertament neoliberals, passant per la socialdemocràcia, l’independentisme, federalisme, conservadurisme, democristianisme, etc.

En definitiva: per ser una iniciativa absolutament transversal a l’espectre ideològic, l’actual correlació de forces polítiques no és obstacle per al desenvolupament d’aquestes xarxes de docents, els efectes de les quals es beneficiaran de l’acció de tots els professors i professores que hi participin, independentment del seu signe polític concret.

Gràcies això, en recolzar-la estem propiciant la creació de les condicions en les quals la revolució sí és possible; en paraules de Gramsci, estem “fertilitzant” la terra per a poder llaurar-la després.

Sant Adrià del Besos, 7 d’octubre de 2017

One Thought to “Resolució en recolzament a les Xarxes de Docents per a la Participació (Aprovada al XVIè Congrés del PSUC viu)”

  1. Tallaret

    Estando básicamente de acuerdo con la propuesta, añadir que debemos estar vigilantes a que del esfuerzo del Partido, no se aprovechen los posibles contrincantes políticos del futuro. No sería la primera vez que ocurre.
    Salud y República

Responder a Tallaret Cancelar respuesta