Aquest 25 de novembre, Dia internacional contra les violències masclistes vers les dones, es reforça per l’impuls que va suposar la Vaga Feminista del 2018 i per la nova convocatòria de vaga acordada per la Comissió Estatal del 8M a Gijón.

 

Tot i l’èxit de la Vaga Feminista i les contínues mobilitzacions feministes al llarg dels darrers anys, arribem a aquest 25 de novembre amb la cara més brutal de la justícia patriarcal. Casos mediàtics com el de Juana Rivas o La Manada són només una mostra de la negligència judicial respecte al tractament de la violència contra les dones: quan no s’implementen les mesures de protecció correctes per impedir els assassinats de les dones i fills o familiars d’aquestes després d’haver denunciat, quan es segueix concedint la custòdia compartida contradient la legislació internacional d’obligat compliment… Ens trobem amb un sistema judicial que revictimitza a les dones que decideixen denunciar, fent tornar a l’àmbit privat una violència que després de molta lluita havia aconseguit arribar a l’escena pública.

 

Que la implementació de la Llei de Violència de Gènere hagi tingut escàs efecte sobre la reducció de la violència contra les dones es deu a la persistència de la violència sexista en els mitjans de comunicació, el nul desenvolupament de programes de coeducació, la progressiva retallada pressupostària en aquesta matèria, així com la falta de capacitació del personal implicat en tots els àmbits que intervenen (judicial, policial, sanitari i social). La violència contra les dones es segueix percebent com un fenomen esporàdic i anecdòtic, relativitzant la magnitud del problema. Malgrat tots aquests indicadors, segueix sense fer-se una avaluació d’impacte en profunditat. En aquest sentit, són d’especial preocupació els dèficits de recopilació de dades sobre els diversos tipus de violència contra les dones: dades parcials, manca d’informació actualitzada i descoordinació de les pròpies institucions de l’Estat a l’hora de calcular de forma global la magnitud del fenomen. El treball de les ONGs dedicades a aquesta matèria ha suplert en molts casos l’obligació de l’Estat en l’anàlisi i avaluació d’impacte de la legislació, que segueix comptabilitzant les víctimes només quan són parella o ex parella, reduint i fent invisible la magnitud del problema.

 

Aquest any hem exigit, al costat de les nostres germanes argentines, el dret a l’avortament, dret que exigim per a totes les dones, de forma gratuïta, segura i en sistemes sanitaris públics. A Espanya no volem retrocessos, ni volem una legislació que mantingui l’avortament en el codi penal i permeti desigualtats a l’hora d’exercir aquest dret, com no cobrir la despesa de l’anestèsia o la impossibilitat d’avortar en la sanitat pública en totes les Comunitats autònomes. Obstaculitzar aquest dret és violència masclista.

 

Lluny de posar la vida al centre, seguim patint l’aliança criminal entre patriarcat i capital: feminicidis, prostitució, úters de lloguer, precarietat laboral, bretxa salarial i de les pensions, racisme i xenofòbia. Tot el conjunt de dones assassinades, violacions, agressions sexuals i maltractament que portem aquest any són una mostra de la resposta del sistema patriarcal als avenços en les mobilitzacions feministes. La lluita és un camí dur, però no hi ha alternativa contra un sistema que ens vol domesticades i doblegades.

 

Per aquests motius, el PSUC viu i la JSUC – Joventut Comunista exigim aquest 25 novembre:

 

  • Recursos específics, formació obligatòria i capacitació del personal sanitari, judicial, policial i social que treballen en aquest àmbit per tal de garantir la protecció de les dones que pateixen violència masclista.

 

  • Integració i implementació en la legislació estatal i autonòmica del Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica

 

  • Aprovació per part del Congrés dels Diputats de les lleis respecte a l’erradicació de la prostitució i la resta de violències sexuals presentades pel grup parlamentari d’Unidos Podemos.  

 

  • Implementació de la perspectiva de gènere en els materials d’educació obligatòria que fomentin la coeducació, basada en valors igualitaris i de respecte.

 

El PSUC viu i la JSUC cridem a la participació en les diferents manifestacions convocades a Catalunya contra les violències masclistes i a caminar cap a la Vaga Feminista del 8M de l’any vinent, fent-la extensiva a cada racó del país.

 

LA REVOLUCIÓ SERÀ FEMINISTA O NO SERÀ !

 

 

Secretaria de Feminisme, Igualtat i Gènere del PSUC viu

Comitè Executiu del PSUC viu

Comissió Permanent de la JSUC

 

 

Barcelona, 21 de novembre de 2018

Leave a Comment