Ens trobem, com a societat i com a planeta, davant d’una Emergència Climàtica i ambiental. Un fet que amenaça la vida mateixa i que requereix d’accions urgents si volem tenir futur. Després de mesos de mobilitzacions i anys d’advertències, els partits tradicionals continuen sords. No volen debatre sobre solucions, o en el millor dels casos, romanen atrapats en les il·lusions del capitalisme verd i les reformes estètiques.

Aquest any s’ha conformat amb força un moviment pel clima impulsat especialment per joves d’arreu del món, des d’Europa als pobles indígenes de llatinoamérica, que ha sortit als carrers per denunciar el que és una obvietat: no podem seguir destruint el planeta amb l’excusa d’un creixement econòmic insaciable que posa en perill les nostres vides. El moviment ha aconseguit situar l’emergència climàtica a l’agenda política mundial i va portar a les organitzacions sindicals a convocar una vaga global el 15 de març. Va néixer la primera vaga climàtica: 1,4 milions de persones es van mobilitzar arreu del món.

Hem de tenir present que aquesta crisi és conseqüència del sistema capitalista i els seus sequaços: D’una banda, les empreses de combustibles fòssils i les grans indústries transnacionals agrícoles, farmacèutiques, militars i de l’automòbil i, per l’altra, els partits que governen en connivència amb aquestes en contra de la majoria social treballadora.

La mercantilització de la natura és un dels instruments que utilitza el capitalisme per a afavorir l’acumulació de riquesa, i de vegades, sota la màscara de defensar el medi ambient. Els mecanismes implementats, sovint resumits com a meres operacions propagandístiques, no apunten a resoldre problemes ambientals, i assumint la lògica de pagar per a contaminar, es deixa la capacitat de la Terra per a reciclar carboni en mans de les mateixes corporacions que estan esgotant els recursos i degradant el medi ambient.

En aquest sentit, l’intent de penalitzar els comportaments individuals, culpant a l’individu en detriment dels grans grups econòmics, ha estat l’estratègia de capital front els problemes ambientals. Partint dels problemes que el sistema mateix crea, intenten revertir la càrrega de la degradació ambiental i la responsabilitat de la seva resolució. La resposta ha de ser política i social, no només individual.

 

Per tant, és realment urgent, a més de l’acció individual, acabar amb aquest sistema depredador i injust. Cal una altra política de gestió de recursos per al desenvolupament i la producció científica al servei de les necessitats climàtiques i socials de la població. Perquè els recursos naturals són finits, però si els gestionem de manera democràtica, responsable, i orientada cap a la justícia social, n’hi haurà per garantir una vida digna per a tothom.

És per això que des del PSUC viu i la JSUC donem suport a les diferents mobilitzacions pel clima convocades per la setmana del 20 al 27 de setembre, i fem una crida a participar a la manifestació a Barcelona del divendres 27S, a les 18h a Jardinets de Gràcia.

 

 

No hi ha planeta sense canvi de sistema!

 

 

 

Comitè Executiu del PSUC viu

Comissió Permanent de la JSUC

 

 

Barcelona, 25 de Setembre de 2019

One Thought to “Emergència climàtica: No hi ha solucions dins del capitalisme!”

  1. Tallaret

    Apoyo a la moción.
    Salud y III República.

Leave a Comment