El 8 de març de 1908, 146 treballadores de la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York, van morir calcinades en un incendi provocat per les bombes incendiàries que les hi van llençar davant la seva negativa a abandonar el tancament en el que protestaven pels baixos salaris i les infames condicions de treball que patien. Dos anys desprès, al 1910, durant el congres internacional de dones socialistes, es va proposar establir el 8 de març com el dia internacional de la dona en homenatge a aquelles que van dur endavant la primera acció de dones organitzades contra l’explotació capitalista.

Set anys després, al 1917, quan es commemorava aquest dia a Rússia, les obreres tèxtils van prendre els carrers reclamant “pa, pau i llibertat”, marcant això l’inici de la més gran revolució del segle XX, que va desembocar en la presa del poder per la classe obrera a l’octubre d’aquell mateix any. I en aquest any, en el centenari de la revolució de 1917, les dones del PSUC Viu commemorem el 8 de març continuant amb la lluita de aquelles dones de Nova York i les revolucionàries de 1917.

Més de un segle desprès, les dones treballadores continuem sortint al carrer cada 8 de març per demandar nous drets i defensar els ja assolits, que el capitalisme i la societat heteropatriarcal que en oprimeix, vol arrabassar-nos, per lluitar contra lleis que ens discriminen i que rebutgen la igualtat de sexes i oportunitats.

Les dones continuem doblement explotades i doblement oprimides: la bretxa salarial, l’atur femení i juvenil, la feminització de la pobresa, la violència masclista i assassina. La bretxa salarial arriba actualment fins a un 24%, i el 72% dels treballs a temps parcial estan realitzat per dones, el que provoca menor cobertura social i, al jubilar-se, un pensió que pot arribar fina un 20% menys que les dels homes. A més, les feines domèstiques i de cura continuen estant a càrrec de les dones. Tot això provoca un augment de la feminització de la pobresa, que aboca a les dones més vulnerables a haver de mercantilitzar amb el seu cos, amb la prostitució o els ventres de lloguer.

Una altre de les xacres d’aquesta societat i que afecta directament a les dones pel fer de ser dones és la violència masclista. L’any 2016 van se assassinades a Espanya 105 dones a mans de les seves parelles i exparelles. En el que portem de 2017, ja son 19 dones a les que la violència, el terrorisme masclista ha matat. A Madrid, un grup dones porten 19 dies en vaga de fam per exigir un pacte d’estat per lluitar contra la violència masclista. I les dones del PSUC Viu, fem també nostra aquesta reivindicació, i ens solidaritzem amb aquesta dones acampades a la Puerta del Sol.

Aquest 8 de març està convocat el “Paro Internacional de Mujeres”. Una iniciativa amb la que es pretén que les dones fem vaga aquest dia. Les dones del PSUC Viu fem nostre la proposta del nostre partit germà, el PCE, que convida a totes les dones a penjar un davantal al seu balcó o finestra sota el lema “Por un TRABAJO y una VIDA DIGNA, YO PARO”. Amb aquesta acció simbòlica de penjar el davantal es pretén conscienciar i visibilitzar una feina q assumeix la majoria de les dones y que inclús les mateixes dones no reconeixen. Unes ho assumeixen en exclusiva i d’altres a temps parcial, carregant amb dobles jornades. El treball de reproducció és necessari per a la vida, però ens la està treien a les dones, especialment a les de classe Treballadora.

Per tot això convoquem a tota la militància i simpatitzants del PSUC Viu a sumar-se a la manifestació convocada per la Comissió Unitària pel 8 de març que sortirà de la Plaça Universitat de Barcelona a les 19:00 hores.
Ni un pas enrere pels drets de les dones!

Secretaria de la Dona PSUCviu

6 de Març de 2017

Leave a Comment