Era marxista per conviccions profundes, per coneixement directe de les misèries de la postguerra i com el seu pare, metge, contribuïa a amorosir-les. Per la tria dels seus temes d’investigació, lligats a l’anàlisi de la condició obrera:
l’habitatge a Barcelona (tesi doctoral), les vagues obreres d’abans de la guerra, els salaris i l’estat de benestar. Per la forma en què donava les classes, utilitzant autors com Kalecki o Joan Robinson en el context hostil de la Universitat actual, que ha suprimit fins i tot el Departament de Política econòmica, que és on ensenyava. Per les seves aportacions a l’estudi del pensament d’esquerres durant la República i la guerra. Per la seva participació en la renovació intel·lectual que suposa l’economia crítica. Activa en associacions com la Societat Catalana de Geografia o la Societat Catalana d’Economia de la qual era sòcia, o en nombroses penyes de debat. Per la seva implicació en la batalla quotidiana representada la militància continuada al PSUC des de la clandestinitat i al seu hereu PSUCviu, tant a la Universitat com portant la Comissió Econòmica d’EUiA durant uns anys, i ara a EUiA i Barcelona en Comú de Sarrià-Sant Gervasi. Sempre aportant reflexions, per exemple, en contra de Maastricht, o amb els articles, pioners, que aconseguia publicar a El País, sobre l’especulació (2007) sobre la necessitat d’augmentar els salaris per poder sortir de la crisi (2009). Sempre raonadament, com si la malaltia bronquial que arrossegava i que se’ns l’ha endut contribuís a acompassar les seves paraules o els seus escrits