Un any més, aquest 25 de novembre, Dia Internacional Contra les Violències Masclistes, sortirem als carrers per denunciar la situació de desprotecció que dia a dia suportem les dones.

Deixant enrere l’indiscutible èxit de la passada Vaga Feminista del 8 de març, la violència masclista no s’ha aturat, ja que aquestes violències se segueixen tractant com casos anecdòtics que qüestionen les circumstàncies de la víctima per no afrontar el problema d’arrel. En aquest sentit, les víctimes mortals a causa de la violència masclista durant tot aquest any ascendeixen a 90, una xifra molt superior a les oficials, ja que l’Estat només considera que són víctimes les parelles o ex parelles, la qual cosa jerarquitza i invisibilitza l’abast de la violència contra les dones, així como la dels fills/es i altres familiars assassinats moltes vegades en quest context. La violència masclista no es limita a relacions de parella, sinó que afecta tots els espais de la vida de les dones.

Com és habitual, el sistema judicial s’ha mostrat com una institució patriarcal després de la sentència per abús sexual de la manada de Manresa, que ha recordat a les dones en quina posició estem a la societat i ha legitimat la perpetuació d’aquesta violència contra nosaltres. El patriarcat i el capitalisme, que són puntal l’un de l’altre, han perpetuat situacions de violències a tots els nivells (institucional, judicial, sociocultural, política i econòmica). Les fortes retallades en drets socials durant els últims anys han suposat un retrocés molt important en el desenvolupament de les polítiques per a la igualtat de gènere. Això té conseqüències directes amb l’augment dels casos de violència contra les dones. Ens trobem davant d’una etapa de regressió i qüestionament de la violència masclista, i això ha provocat un major nombre d’agressions contra tot el que amenaça la masculinitat hegemònica.

La violència contra les dones no es pot abordar amb un insuficient pacte d’Estat sinó que ha de
ser una qüestió d’estat primordial. Les solucions reals passen per transformar la societat des de
l’educació, i erradicar la situació de desigualtat econòmica i social que, encara avui, en ple segle
XXI, patim les dones. Per tot això, exigim:

• L’elaboració d’una Llei Orgànica Integral de protecció i eradicació de les violències masclistes, junt al Conveni d’Istambul, que no qüestioni a les víctimes de violació, que reconegui l’explotació sexual que suposa la prostitució, que previngui la violència masclista, protegeixi i atorgui drets a les víctimes, amb voluntat política i amb els recursos necessaris per al seu desenvolupament i aplicació efectiva. Això inclou la capacitació i formació dels sectors dels mitjans de comunicació, judicials, sanitaris, policials, militars i socials.

• Un sistema educatiu que asseguri la coeducació i que estableixi com a bases els valors igualitaris i l’empoderament de les dones des de petites.

• Polítiques i serveis públics que garanteixin la coresponsabilitat de les cures i que afavoreixin l’accés de les dones a estudiar o treballar, amb respecte i en igualtat de condicions.

Les i els comunistes fem una crida per secundar i participar a les mobilitzacions d’aquest 25 de novembre per una societat lliure de violències masclistes.

 

Enfront de la violència masclista, rebel·lia feminista!

Leave a Comment