Història del PSUC (1936-1997)

Resum d’una història des de 1936 a 1997

 

1936

Febrer. Eleccions Generals. Triomf del Front d’Esquerres a Catalunya.

Juny: es funden les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.

Juliol. Sublevació militar contra el govern de la República.

21 de Juliol: neix “Treball”. Pere Ardiaca el seu primer Director.

23 de Juliol: Es funda el PSUC , per fusió de la USC, la Federació Catalana del PSOE, el PCC i el PCP. Joan Comorera és elegit Secretari General. El nou partit compta amb 6.000 militants.

Setembre: el PSUC entra a formar part del govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys.

 

1937

Abril. I Conferència Nacional del PSUC amb delegats que representen a 696 del total de 1069 municipis catalans.

Maig: enfrontament armat entre el Govern de la Generalitat (ERC i PSUC) i POUM i FAI. El PSUC, en plena guerra, resta fidel al govern legítim de Catalunya.

29 de juny. Es forma un govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys, amb el consellers del PSUC Joan Comorera (economia), Rafael Vidiella (treball i obres públiques) i M. Serra Pàmies (proveïments). La CNT i el POUM no en formaran part.

Juliol: Iª Conferència Nacional del PSUC a Barcelona.

Juliol: el PSUC passa de 6.000 militants en el moment de la seva fundació a 60.000.

Novembre: III Congrés de la UGT de Catalunya (amb participació de socialistes i comunistes)

 

1938

Març: acord d’unitat d’acció entre UGT i CNT contra el feixisme.

Juliol: Ofensiva republicana a l’Ebre.

Agost: Josep Moix, del PSUC, és nomenat ministre del govern de la república.

 

 

1939

Febrer: les tropes franquistes ocupen totalment Catalunya. 353.000 refugiats passen a França i són instal·lats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià, Bacarès, Agde, Vernet, etc. Els militants del PSUC que no han mort en combat, s’exilien o resten clandestins.

Març es reuneix el Comitè Central del PSUC a la Ciutat francesa d’Anvers: es decideix continuar la lluita antifeixista en la continuïtat del front popular.

Abril: fi de la guerra civil.

Juny: primer intent de reconstrucció clandestina de les JSU a Catalunya.

Juliol Octubre: el PSUC és reconegut com a secció catalana de la Internacional, cas únic de reconeixement d’un Partit d’una nació sense estat.

Setembre. Inici de la Segona Guerra Mundial. Dispersió de la Direcció del PSUC entre França i Mèxic.

Desembre. Assassinat d’Alexandre Matos, responsable del primer comitè clandestí del PSUC a l’interior.

 

1940

Gener: detenció de la primera direcció del PSUC a la clandestinitat. Alejandro Matos és assassinat a comissaria. Otilio Alba i Tomás Pons són afusellats.

Comença a emetre des de la Unió Soviètica Radio Espanya Independiente, “La Pirenaica” sota la direcció de “Pasionaria”. Des de 1955 i fins a 1977 emet des de Bucarest.

A Mèxic, el PSUC publica “Catalunya”, que durarà fins als anys 70.

Març. Comitè Central d’Anvers. El partit decideix continuar la lluita antifeixista a l’interior.

Octubre. Afusellament de Lluís Companys.

Tardor. Crisis organitzativa del PSUC per la boltxevitzatció del partit, encapçalada per Serra Pàmies i Víctor Colomer, a Mèxic.

 

1941

Són detinguts a la frontera de Portugal Jaume Girabau, Isidoro Diéguez i Jesús Larrañaga, arribats clandestinament des de Mèxic per reorganitzar el PCE i el PSUC.

 

1942

Son afusellats Jaume Girabau, Isidoro Diéguez i Jesús Larrañaga.

Detenció de la direcció del PSUC encapçalada per Antoni Pardinillas i Albert Assa.

Nou intent de reorganitzar el PSUC a Barcelona dirigit per Vicenç Peñarroya i Lluís Fernández “Roca”, que morirà per no delatar els seus companys.

Apareixen els primers números de “Treball”, d’un full per les dues cares. Primera publicació en català durant la dictadura franquista.

Mor el secretari General del PCE, José Díaz.

EL PCE i el PSUC llencen la política de “Unió Nacional”, que pretén aplegar tots els antifeixistes.

 

1943

Nous intents de reorganitzar el PSUC a Barcelona, dirigits per Andrés Paredes “Gromán”, Andrés Echauri “Luis” i Piedrafita. Hi haurà més de 20 detinguts.

Dolores Ibarurri, “Pasionaria”, elegida Secretaria General del PCE.

Arriben a Catalunya, Josep Serradell “Román” i Margarida Abril, que formen la delegació del Comitè Central per reorganitzar el PSUC.

Es reprèn la publicació de Treball, dirigit per Joaquim Puig Puidemunt, que apareix quinzenalment.

A la presó Model es publiquen uns números doblement clandestins, de Treball.

 

1944

Un grup d’uns 4.000 guerrillers, majoritàriament comunistes, entren a Catalunya des de França, per la Vall d’Aran, per instaurar un govern provisional que pretén ser reconegut pels aliats. Es retiren davant la mobilització de l’exèrcit de Franco.

Es constitueix la Agrupació Guerrillera de Catalunya, impulsada pel PSUC. Miquel Núñez és el seu màxim responsable. Va ser desarticulada entre 1944 i 1945 i més de 100 persones van ser detingudes.

Joan Comorera publica “La Nació en la nova etapa històrica”.

 

1945

“Resolució de març”, primera elaboració política del PSUC realitzada a l’interior on es proposa: impuls de la lluita guerrillera, unitat antifeixista, confiança en la victòria dels aliats.

Maig. Finalitza la II Guerra Mundial.

Retorn de Joan Comorera a França. Reorganització de la direcció del PSUC a Toulouse. A França, el PSUC comença a editar “Lluita”, que serà prohibida al 1950.

EL PSUC forma part del Govern de la Generalitat a l’exili.

 

1946

Son afusellats Francesc Serret i Joan Arévalo.

Vagues a Manresa, amb repercussions al Vallés, Maresme i Barcelonès. Conflictes laborals i vagues al metall i químiques de Barcelona, Vallès Occidental, Baix Llobregat i Maresme. L’onada vaguística durà fins a primer trimestre de 1947.Activitat guerrillera.

A França el PSUC publica “Quaderns de Comunisme”, revista mensual d’orientació teòrica.

EL PCE mitjançant Santiago Carrillo forma part del govern espanyol a l’exili, presidit per Giral.

 

1947

Febrer-Abril: Són detinguts més de cent militants del PSUC. Aquesta caiguda és coneguda com la “dels vuitanta”. Detenció de la direcció del PSUC a l’interior: 9 d’ells seran condemnats a mort i 4 afusellats.

Es dissol el govern de la República a l’exili.

Es reprèn la publicació de “Treball”, dirigit per Hidalgo.

Arriba a Barcelona Gregori López Raimundo, responsable de la delegació del Comitè Central del PSUC a l’interior.

 

1948

Es dissol el govern de la Generalitat a l’exili.

El PCE i el PSUC proposen dissoldre les “guerrilles”.

Josep Raventós, director de “Treball”.

 

1949

Febrer: Puig Puidemunt, Numen Mestre, Àngel Carrero i Pere Valverde són afusellats a Barcelona.

Joan Comorera, en desacord amb el canvi de línia del PSUC i PCE, és expulsat del PSUC.

Joan Comorera torna clandestinament a Catalunya a primers de 1951 per connectar a les organitzacions del Partit.

La direcció del PSUC a l’exili queda formada per: Josep Moix, Rafael Vidiella, Wenceslao Colomer, Josep Romeu, Margarida Abril i Pere Ardiaca. La direcció a l’interior pren força.

 

1950

Eduard Segrià es condemnat a mort i executat.

Són detinguts a França 150 membres del PSUC I del PCE.

Radio Belgrad, Radio Praga i Radio Moscou emeten en català.

Antoni Tàpies i Joan Brossa fan el llibre “U no es ningú”, que serà editat l’any 1979, dedicat “als lluitadors del PSUC, amb l’horitzó dels quals hem identificat sempre les nostres aspiracions de guerrillers culturals”.

 

1951

12 de març : vaga dels tramvies a Barcelona.

Juny: Gregori López Raimundo encapçala la llista de trenta-tres detinguts, acusats d’afavorir el moviment dels vaguistes. Després d’una campanya internacional i de recollida de signatures, seran condemnats només a quatre anys de presó com a pena màxima.

 

1952

El secretariat del PSUC proposa la creació de Comitès d’Unitat.

“Treball” és coordinat per Pere Ardiaca.

 

1953

En un enfrontament armat a Besalú amb la guàrdia civil moren els enllaços del PSUC de camí cap a la frontera: Panyella, Solsona i Moreno.

Acords del govern de Franco amb el Vaticà.

Març: Mort de Stalin.

 

1954

És detingut a Barcelona Joan Comorera. Serà condemnat a 30 anys de presó.

A França el PSUC publica “Cultura Nacional” (precedent de Nous Horitzons).

V Congrés del PCE a Txecoslovàquia.

S’instal·la la fàbrica de SEAT a Barcelona.

Josep Tarradellas és elegit President de la Generalitat a l’exili amb els vots de republicans i del PSUC.

1955

Ingrés d’ Espanya a l’ONU.

I Ple del PSUC de Sabadell. Participació important d’immigrants en les tasques del partit. Un andalús d’origen, Antonio Arroyo Lozano, és responsable polític de l’organització.

S’organitza la primera cèl·lula del PSUC a la Facultat de Dret.

 

1956

Primeres vagues obreres al metall i tèxtil d’ençà del 1951.

Febrer. XX Congrés del PCUS. Crítica del culte a la personalitat. Jruschov denuncia els mètodes d’Stalin.

Setembre. Josep Moix és elegit secretari general en el I Congrés del PSUC. S’aprova la política de Reconciliació Nacional. Gregori López Raimundo, responsable a l’interior. Setembre: I Congrés del PSUC a França. Nou punt de partida polític i organitzatiu. Hi participen 50 delegats de l’exili i de l’interior (universitaris i obrers). S’aprova la política de “reconciliació nacional”. El Comitè executiu queda format per: Josep Moix (Secretari general), Margarida Abril, Pere Ardiaca, Josep Bonifaci, Emili Fàbregas, Gregori López Raimundo (resonsable a l’interior), Miquel Núñez, Carles Rebellón, Josep Serradell “Román”, Antoni Senserrich i Rafael Vidiella. Incorporació de joves a la direcció: Cipriano García, Miquel Núñez, Manuel Sacristán i Francesc Vicens.

Víctor Mora, militant del PSUC comença la seva carrera plena d’èxits com a escriptor i guionista del “Capitán Trueno”.

 

1957

Emili Fàbregas és detingut a Barcelona i condemnat a presó.

Iª Assemblea lliure d’estudiants al paranimf de la Universitat de Barcelona.

El PSUC publica “Universitat”, que apareix fins a 1977.

A Brussel·les apareix “Nuestras Ideas”, amb nombroses col·laboracions de militants del PSUC.

 

 

1958

És detingut a Barcelona es responsable del PSUC, Miquel Núñez, que serà condemnat a 25 anys de presó per un consell de guerra.

El PSUC fa seva la iniciativa de convocar una Jornada de Reconciliació Nacional, que tindrà escassa repercussió a Catalunya.

Es crea a la Universitat de Barcelona el Comitè de Coordinació Universitària (CCU) que agrupa als estudiants del PSUC, del MSC, la NEU (del F.L.P.) i més tard del FNC.

Joan XXIII és elegit papa

Comença a publicar-se “Serra D’Or”, on escriuen militants comunistes des del principi.

Mor Joan Comorera a la presó de Burgos, amb el reconeixement i solidaritat dels companys comunistes que complien pena.

L’ Estat espanyol forma part del F.M.I. i del Banc Mundial.

Pla d’ Estabilització.

1959

Migracions de treballadors cap a Europa i cap a Catalunya.

Francesc Vicens coordina “Treball” des de França.

18 de Juny: el PSUC, el MSC i el FLP, convoquen una Vaga Nacional Pacífica de 24 hores. Fracàs relatiu, malgrat que serà un antecedent de la política unitària que reeixirà el 1966.

VI Congrés del PCE, que aprova la via de la Vaga Nacional pacífica per enderrocar el franquisme. Santiago Carrillo és elegit Secretari General. Dolores Ibarruri, Presidenta.

 

1960

Són detinguts i empresonats els responsables del PSUC a Barcelona, Carles Rebellón i d’altres militants.

El PSUC publica la revista Horitzons, la qual prendrà aviat el nom de “Nous Horitzons”. Compta amb Francesc Vicens, Jordi Solé Tura i Francesc Vallverdú com a principals redactors, fins al 1964. Aquesta és l’expressió de l’apropament que es va produir entre el partit i els intel·lectuals.

 

1961

És detingut i empresonat el responsable del PSUC a Barcelona , Vicente Cazcarra.

El PSUC publica “El problema Nacional Català”, obra col·lectiva on s’analitza el fet nacional des d’una aproximació marxista.

 

1962

Josep Sendrós i Leonor Bornau, s’encarreguen de la coordinació de “Treball”.

Esclat vaguista a Astúries: neixen les Comissions Obreres.

Detinguts i empresonats a Barcelona: Antoni Gutiérrez Díaz, Pere Ardiaca i altres militants.

Carta de cent trenta intel·lectuals demanant la fi de la repressió i les llibertats democràtiques.

Fundació del Front Obrer de Catalunya (vinculat al F.L.P.). Alguns militants del FOC, s’incorporaran en diferents moments al PSUC, com Xavier Folch, Manuel Vazquez Montalbán, Angel Abad, Alfons Carles Comín, etc.

Neix la Nova Cançó. 1962 serà l’any definitiu per la consolidació del moviment, que assolirà la categoria de fenomen de masses l’any 1963.

1963

Eleccions sindicals. Gent del PSUC i catòlics progressistes concorren i surten elegits als comicis sindicals.

A Barcelona apareix “Unitat”.

Es condemnat a mort i afusellat a Madrid, Julián Grimau. A Barcelona es realitzen manifestacions de protesta.

El moviment de la “nova cançó” apareix a la televisió.

Aprovació del I Pla de Desenvolupament.

 

1964

Novembre: Es funda la Comissió Obrera Central de Barcelona, a la església de Sant Medir a Sants, amb participació d’obrers comunistes, socialistes i catòlics.

I Setmana de Renovació Universitària.

Debat intern al PCE sobre el significat i la transcendència dels canvis econòmics a Espanya. Són expulsats del PCE Fernando Claudín i Jorge Semprún. Igualment Francesc Vicens del C. E. del PSUC.

Paco Candel publica “Els altres catalans”.

Creació del PCE (M-L), d’inspiració xinoalbanesa i ruptura col·lectiva del PSUC.

 

1965

23 de febrer: primera manifestació important de CC.OO. a la Via Laietana.

VII Congrés del PCE a França.

II Congrés del PSUC a França. Participen 90 delegats i delegades. S’aprova una línia d’impuls al moviment estudiantil i obrer. Gregori López Raimundo és elegit Secretari General i Josep Moix President del Partit..

Victòria de les candidatures democràtiques als col·legis d’arquitectes i d’advocats.

Apareix “Crítica”, revista teòrica i política del sector universitari del PSUC.

 

1966

Es funda el SDEUB en una assemblea d’estudiants , professors i intel·lectuals, als caputxins de Sarrià.

Nova etapa de política unitària. Es funda la Taula Rodona, organisme de coordinació dels Partits antifranquistes. El PSUC es representat per Josep Solé Barberá.

Setembre – octubre: Comicis sindicals. El 75% dels enllaços i jurats formen part de llistes no oficials i properes a CCOO.

Es funda la CONC

Llei de premsa: comença l’aventura del periodisme democràtic.

El PSUC, conjuntament amb altres grups d’oposició, fa una crida al boicot al Referèndum de la Llei Orgànica de l’Estat.

 

1967

El SDEUB organitza un acte d’ homenatge a Pablo Picasso.

Comissions Obreres participa en la manifestació de l’Onze de setembre.

Nous Horitzons coordinada per Francesc Vallverdú i dirigit fins al 1971 per Manuel Sacristán, dedica un número especial a Gramsci.

Naixement de les Comissions de Barri, antecedents de les AAVV

 

1968

La Primavera de Praga i el Maig francès són motiu de reflexió i presa de posició per part del PSUC. La condemna a la invasió soviètica és el seu resultat.

Primavera. Separació del PSUC dels obrers i universitaris del grup Unidad, que mesos després formarien el PCE (I). D’una escissió estudiantil del PCE (I), el novembre de 1968 neix Bandera Roja, constituïda com a formació política l’any 1970.

Joan Miró fa el cartell del Primer de Maig.

 

1969

Estat d’excepció promulgat per la dictadura.

Inici de la lluita urbana las barris de les grans ciutat industrials de Catalunya. Es creen les primeres Associacions de Veïns.

Escàndol Matesa.

Joan Carles de Borbó es nomenat successor a títol de rei.

Desembre: Es funda la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya.

 

1970

Procés de Burgos. Solé Barberá, entre els advocats defensors. Professionals i artistes de Catalunya es constitueixen en Assemblea Permanent d’Intel·lectuals. Manifestacions i assemblees en solidaritat amb el poble basc.

Tancada a Monserrat

Es constitueix el Comitè Nacional de la Joventut Comunista de Catalunya. Domenech Martínez és el secretari general.

 

1971

Vaga a la Seat. La policia mata a l’obrer de CC.OO i del PSUC Antoni Ruiz Villalba.

7 de novembre: es funda l’ Assemblea de Catalunya a l’església de St. Agustí de Barcelona. El PSUC hi és representat per Antoni Gutiérrez Díaz.

Mitin comunista al parc de Montreau a París amb l’assistència de 50.000 persones i en el que intervé S. Carrillo i “Pasionaria”.

“Testament a Praga” de Teresa Pàmies guanya el premi Josep Pla de novel·la.

 

1972

14 de febrer. Jornada contra la Llei General d’Educació.

Intensa campanya de solidaritat amb Vietnam

Primera convocatòria important de l’Assemblea de Catalunya: el 12 de novembre a Ripoll.

“Treball” torna a ser editat totalment a Catalunya. Es dirigit per Joaquim Sempere, que és també secretari de redacció de Nous Horitzons.

VIII Congrés de PCE a Praga.

 

Gener: III Congrés del PSUC. Hi participen 200 delegats i delegades. Josep Moix i Gregori López Raimundo tornen a ser escollits President i S. Gral. respectivament.

Vaga a la central tèrmica del Besòs. Mort per la policia el militant del PSUC Manuel Fernández Márquez.

Abril. Vaga dels treballadors de la SEAT.

1er de Maig a S. Cugat del Vallès. Convoca la Assemblea de Catalunya.

Agost: Mor a Praga el President del PSUC Josep Moix. Amb la mort de Josep Moix, formen el secretariat Gregorio López Raimundo (secretari general), Antoni Gutiérrez Díaz, Isidor Boix, Miquel Núñez, Josep Serradell i J.M. Clariana.

Son detinguts els 113 membres de la Comissió permanent de la Assemblea de Catalunya. Ampli moviment de solidaritat.

Es funda a Calafell “Cristians pel socialisme”.

 

1974

Execució de Puig Antich.

Són detinguts seixanta set membres de la Comissió permanent de l’Assemblea de Catalunya. Davant les protestes són ràpidament alliberats.

Es funda la Unió de Pagesos.

Es presenta a París la Junta Democràtica.

La majoria dels militants del grup “Bandera Roja”, encapçalats per Jordi Solé Tura, Alfons Carles Comín, Jordi Borja, etc. s’incorporen al PSUC.

Abril: Triomf de la revolució democràtica a Portugal.

Vaga a la Seat

Felipe González és escollit Secretari General del PSOE en el XXIII Congrés.

 

1975

Es celebra el cicle de conferencies “Terceres vies a Europa”, primera presentació en un acte legal de les propostes polítiques dels partits antifranquistes. El PSUC hi és representat per J. Solé Barberà., que parlà sobre el “compromís històric”.

A les darreres eleccions del sindicat vertical obtenen un gran triomf les candidatures unitàries i democràtiques. Promogudes per CC.OO: amb participació d’USO i independents.

II Conferència del PCE. S’hi aprova un manifest-programa on es concreta l’alternativa democràtica al franquisme.

Són executats dos militants d’ETA i tres del FRAP, enmig de grans protestes internacionals.

Octubre. Recital multitudinari de Raimon al Palau dels Esports de Barcelona.

20 de novembre: mor el general Franco.

10 de desembre: Primer míting públic del PSUC. Es realitza a la Universitat i hi parla Isidor Boix.

Constitució del Consell de Forces Polítiques de Catalunya en substitució de la Coordinadora. El PSUC hi és representat per J. Solé Barberà i Gregori López Raimundo.

 

1976

40 aniversari del PSUC. Antoni Tàpies autor del cartell.

Esclat vaguista sense precedents. L’1 i 8 de febrer, manifestacions a Barcelona, convocades per l’Assemblea de Catalunya i la FAVB, per la llibertat, l’amnistia i l’Estatut de Autonomia. Seran un element decisiu per evitar el continuisme.

Març: es constitueix a Madrid Coordinació Democràtica, plataforma unitària dels partits antifranquistes de l’àrea central d’Espanya, per fusió de la Junta i la Plataforma.

Míting comunista al Pavelló Esportiu de Terrassa, sense permís per utilitzar la sigla del PSUC. És el primer acte autoritzat del Partit, el qual seguiran presentacions arreu de Catalunya, sempre amb restriccions.

Juny: míting socialista al Palau Blaugrana (10.000 persones). Participació massiva de la militància del PSUC.

Reunió del Comitè Central del PCE a Roma. Representa l’aparició pública dels dirigents comunistes de tot l’Estat i inicia la sortida a la superfície del PCE i el PSUC. S’hi adopta l’organització per agrupacions i s’obren diferents locals.

11 de setembre: primera celebració autoritzada de la Diada Nacional de Catalunya autoritzada des de 1938 a Sant Boi de Llobregat.

Octubre: Gregori López Raimundo es detingut i alliberat al cap de poques hores.

Comencen a retornar els exiliats, entre ells R. Vidiella.

15 de desembre: Referèndum per a la Reforma Política. Socialistes i Comunistes fan una crida a l’abstenció. L’aprovació de la Llei representa la liquidació de la legalitat franquista.

 

1977

Un escamot d’extrema dreta assassina al seu despatx professional al barri d’Atocha a Madrid a quatre abocats laboralistes i un empleat, militants del PCE. L’enterrament es converteix en una gran demostració antifeixista.

Es constitueix la “Comissió dels nou” per tal de negociar amb el govern la legalització dels partits i les garanties per unes eleccions lliures.

Març. Amnistia per als presos polítics.

Dissabte de Pasqua: és legalitzat el PCE.

Conferència de premsa a Madrid: Carrillo, Marchais, Berlinguer.

3 de maig: el PSUC es legalitzat, unes setmanes després del PCE. Treball dirigit per Joan Busquets, s’edita setmanalment i es torna a vendre als quioscos.

Grans mítings durant la campanya electoral, entre els quals destaquen els del PSUC a un càmping de Gavà i al Parc de la Ciutadella amb més de 200.000 persones.

Juny: primeres eleccions generals des de 1936. El PSUC obté més de 564.000 vots. Es el segon partit més votat a Catalunya, després del PSC-PSOE. Obté vuit diputats.

També són elegits dotze senadors de l’Entesa dels Catalans, encapçalats per Josep Benet, amb el suport de comunistes, socialistes, republicans i independents de l’Assemblea de Catalunya.

Es forma un govern de la UCD.

11 de setembre: gran manifestació unitària, amb un milió de catalans de catalans al Passeig de Gràcia.

Primera Festa del Treball, al recinte de Montjuïc.

Restabliment de la Generalitat Provisional. Es forma un Govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas, amb presència de dos consellers del PSUC: Antoni Gutiérrez Díaz i Ramon Espasa.

IV Congrés del PSUC a Barcelona. Hi participen 1.217 delegats. S’aprova un programa centrat en la lluita pel socialisme i la llibertat i en la consolidació de la democràcia i l’Autonomia de Catalunya. Gregori López Raimundo es elegit President i Antoni Gutiérrez Secretari General.

Acords de la Moncloa.

 

1978

Primeres eleccions sindicals lliures. A Catalunya el 67% dels delegats dels treballadors als Comitè d’Empresa són de CC.OO.

IX Congrés del PCE. La discussió sobre la transició a la democràcia es trasllada a un debat sobre la permanència de la referència de la referència leninista del Partit, que finalment es definit com “marxista, revolucionari, democràtic”. S. Carrillo es escollit per última vegada Secretari General.

Barcelona acull a 30.000 persones en un Míting a la plaça Monumental de Braus en que intervenen Berlinguer, Gregori López Raimundo, Antoni Gutiérrez Díaz, Santiago Carrillo i Dolores Ibarruri.

I Congrés de la CONC, és escollit J.L. López Bulla.

6 de desembre: la Constitució Espanyola és aprovada en Referèndum. El PSUC participa en la campanya d’explicació de la Constitució, demanant el vot favorable.

Congrés Constitutiu del PSC-PSOE per fusió del PSC (Congrés), FC del PSOE i PSC (Reagrupament).

 

1979

Segones eleccions generals. El PSUC torna a obtenir vuit diputats. Els socialistes trenquen l’Entesa dels Catalans. El senador més votat és Josep Benet, amb el suport del PSUC.

Es forma un nou govern de la UCD.

Abril: Primeres eleccions municipals. El PSUC obté l’alcaldia a 34 ciutats i pobles (Sabadell, Cornellà, Badalona, Santa Coloma…) i 536 regidors.

Aprovació en Referèndum de l’Estatut d’Autonomia, en la redacció del qual han participat representants del PSUC.

CCOO refusa l’acord-marc entre la CEOE i la UGT.

 

1980

Vaga general d’Universitats contra el projecte de Llei d’Autonomia Universitària (LAU)

Maig. Eleccions al Parlament de Catalunya. Forta abstenció. Són elegits vint-i-cinc diputats del PSUC, que obté un 19,6% dels vots. Es forma un govern minoritari de la Generalitat presidit per J. Pujol.

Acte d’homenatge als militants del PSUC morts per la llibertat.

II Congrés de la CONC- s’hi aprova la incorporació d’USO de Catalunya i propugna la unitat sindical amb UGT.

En les eleccions sindicals a Catalunya, CCOO obté el 40% dels delegats a comitès d’empresa, pel 30% de la UGT.

Mor Alfons Carles Comín.

Vot de censura al president Suárez promogut per socialistes i comunistes.

 

1981

V Congrés del PSUC. L’anàlisi de la transició és traslladada a un debat sobre la referència eurocomunista, que és ratificada en l’informe polític i eliminada en les tesis programàtiques. López Raimundo i Gutierrez Díaz no es presenten a la reelecció. Són elegits Francesc Frutos Secretari General i Pere Ardiaca President del partit. Aquest últim serà destituït mesos després pel Comitè Central.

Andreu Claret, nou director de Treball.

23 de febrer. Cop d’estat fallit. Manifestació pública de rebuig als colpistes.

12 de març, a les 12 hores, a tot l’Estat, un minut de silenci contra el terrorisme i per la democràcia.

X Congrés del PCE. Santiago Carrillo és reelegit Secretari General.

Acord UCD-PSOE sobre les autonomies. Partits que sumen el 63% de la representació parlamentària estan en contra de la LOAPA.

Conferència Nacional del PSUC, en la qual es retorna, en un ambient tens, el terme eurocomunisme a les tesis programàtiques, tot i que s’elimina dels estatuts.

El CC expulsa dotze membres per activitat fracciional. Es produeix una escissió del PSUC i es formarà el PCC.

 

1982

VI Congrés del PSUC. Gregori López Raimundo i Antoni Gutierrez Díaz són elegits President i Secretari General respectivament. Joan Sanjuan, nou director de Treball

El govern de la UCD firma el tractat adhesió d’Espanya a la OTAN.

Judici contra els militars colpistes del 23 F.

Mor Rafael Vidiella.

Eleccions generals, el PSOE obté majoria absoluta. Gran part del vot comunista El vot del PSUC passa al PSOE o a l’abstenció. El PSUC obté a l’entorn de 160.000 vots i un diputat, i el PCC uns 45.000 i cap diputat.

 

1983

Eleccions municipals, en les quals el PSOE torna a obtenir la majoria. El PSUC recupera vots respecte a les eleccions generals, però en perd respecte a les municipals de 1979.

S’aprova el decret de reconversió siderúrgica.

TV3 comença a emetre.

Els GAL cometen el seu primer atemptat.

 

1984

Escissió al PCE. Es constitueix el PCPE, projecció a l’estat del PCC.

Eleccions al Parlament de Catalunya. CiU obté majoria absoluta. El PSUC obté únicament sis diputats.

Jordi Guillot director de Treball.

Comencen els tràmits de l’afer Banca Catalana.

Felipe González defensa al Congrés de diputats la permanència d’Espanya a la OTAN.

 

1985

A sol·licitud del PSUC, el Consell de la Generalitat trasllada a Barcelona les cendres de Joan Comorera.

Acord per l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea.

VII Congrés del PSUC. Gregori López Raimundo deixa la presidència del partit. Antoni Gutierrez Díaz, secretari general. S’aprova una renovació en el si del partit, expressada en l’elecció d’una secretaria política i l’obertura a possibles coalicions electorals amb d’altres forces d’esquerra.

Vaga general en contra del projecte de llei que retalla dels pensions, convocada per CCOO entre d’altres organitzacions socials i sindicals.

L’abast de la convocatòria es convertí en una fita històrica.

Gorbatxov és nomenat secretari general del PCUS.

 

1986

Referèndum de l’OTAN. A Catalunya guanya el NO i a Espanya el SI.

Eleccions generals. El PSOE obté majoria absoluta. El PSUC es presenta en coalició amb l’Entesa de Nacionalistes d’Esquerra i independents, i obté només un diputat. Els resultats (123.000 vots) són per sota dels previstos, la secretaria política dimiteix. Rafael Ribó és escollit secretari general.

23 de juliol. 50 aniversari de la fundació del PSUC.

Desembre: IX Conferència Nacional del PSUC. S’aprova avançar cap a un projecte nacional d’esquerres, que mesos més tard es concretaria en la Federació Iniciativa per Catalunya.

 

1987

23 de febrer. Fundació d’Iniciativa per Catalunya, federació formada pel PSUC, PCC, ENE i independents.

CCOO guanya les eleccions sindicals.

Dies 4 i 5 d’abril. I Jornada Nacional d’Iniciativa per Catalunya. S’hi aproven les tesis sobre els següents eixos: lluita per transformar la societat; afavoriment de la participació ciutadana; defensa dels drets humans; defensa activa de la pau; desenvolupament de l’autogovern encaminat a aconseguir majors quotes d’autodeterminació.

10 de juny, Eleccions municipals i al parlament europeu. IC supera el resultat obtingut per les forces de la federació a anteriors conteses.

19 de juny: atemptat d’ETA a Hipercor.

4 de juliol. II Jornada Nacional d’Iniciativa.

14 de novembre. III Jornada Nacional d’Iniciativa. Es defineixen les línies marc del programa d’Iniciativa per a les properes eleccions autonòmiques.

28 de desembre: El PSUC cedeix el seu Arxiu Històric a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

 

1988

4 de gener. Mor Soler Barberà.

24 de gener X Conferència Nacional del PSUC. Es debaten i aproven les aportacions als documents del XII Congrés del PCE.

12 de març IV Jornada Nacional d’Iniciativa. Es concreta el programa electoral per les eleccions autonòmiques.

29 de maig, Eleccions al Parlament de Catalunya. IC obté 209.000 vots.

El Comitè Executiu del PSUC crea una comissió d’unitat per tal d’avançar cap a la unitat orgànica amb les diferents organitzacions comunistes (PCC, PTC-UC, OCBR).

14 de desembre. Vaga general.

Dies 16, 17 i 18 de desembre de 1988. VIII Congrés del PSUC. Ribó és confirmat Secretari General. El CC es renova en un 56% i la secretaria política en un 50%.

 

1989

23 de juny, per manca de sintonia el PCC abandona IC.

A les Eleccions Generals IC, que es presenta amb les sigles UEC (Unió de l’Esquerra Catalana), es queda amb 136.000 vots i un diputat: Ramon Espasa. Antoni Gutiérrez Díaz és novament elegit diputat al Parlament Europeu.

12 de març: Congrés d’unitat comunista: Sectors del PCC, del PT-UC i de OCBR s’integren al PSUC.

El Comitè Central del PSUC decideix, el 2 de desembre, cedir sobirania a IC. El text resultat proposa tres acords principals: abocar-se en la construcció d’IC; anar a la configuració d’IC com a força política sobirana i cedir sobirania a IC.

Desembre: Cau el mur de Berlín.

1990

Gener: Conferencia Nacional del PSUC que acorda projectar l’acció pública del PSUC a través d’IC.

31 març – 1 d’abril: I Assemblea Nacional d’IC a Castelldefels: aprovació del Manifest d’IC.

La direcció comença a obstruir el funcionament regular del PSUC.

 

1991

22 de març Comitè Central del PSUC: decideix incorporar automàticament tots els militants a IC, el establiment d’una quota única PSUC-IC i el traspàs de locals i la Festa del Treball a IC.

Agost: cop d’Estat a l’URSS, defenestrament de M. Gorbatxov.

Dissolució de Iugoslàvia, inici de guerra als Balcans.

Eleccions municipals.

 

1992

II Assemblea Nacional d’IC. S’aprova el Manifest-Programa i un Document de Principis.

Eleccions autonòmiques encapçalades per Rafael Ribó. IC es queda amb 171.000 vots.

 

1993

Març: es celebrà la IIIª Assemblea Nacional d’IC. Desprès de una forta discussió interna, Ribó assegura haver entès el missatge d’enfortir el discurs social i millorar les relacions amb IU. Es escollit de nou per unanimitat President d’IC.

Eleccions Generals també encapçalades per Rafael Ribó. IC es queda amb 187.000 vots.

 

1994

Eleccions Europees. Antoni Gutiérrez Díaz surt elegit diputat.

 

1995

Es deixa de celebrar la Festa del Treball (traspassada a IC) per falta de participació i recursos. Mentre la Fiesta del PCE a Madrid registra rècords d’assistència i es converteix en punt de referència política indiscutible.

El sector majoritari d’IC rebutja incorporar a IC el PCC i els Verds. A canvi els ofereix participar en una coalició electoral per mantenir a dins d’IC l’actual majoria. Apareix la coalició IC-Els Verds, que inclou al PCC i als independents.

Eleccions Autonòmiques també encapçalades per Rafael Ribó, IC aconsegueix arribar als 312.000 vots, amb l’ampliació d’IC a una coalició. Desprès aquesta quedarà congelada en el seu funcionament intern al igual que el PSUC.

Eleccions Municipals, IC obté 9 alcaldes i 373 regidors.

 

1996

Març: Eleccions Generals, IC es queda en 297.000 vots tot i la forta estirada d’IU i la greu crisi del PSOE. Victòria del PP, Aznar arriba a la Presidència del Govern de l’Estat.

Novembre: IV Assemblea de IC: per primera vegada apareix una oposició alternativa a Rafael Ribó al si d’IC. El Col·lectiu Roig, Verd i Violeta impulsat amb el “Manifest pel PSUC” assoleix. a pesar dels diversos obstacles formals en l’elecció de delegats, un resultat final de 33%. Aquest resultat es produeix malgrat que dels 748 votants, mes de 100 eren directament procedents de l’anterior CPN (no escollits a les organitzacions de base). Per primera vegada també es presenta un candidat alternatiu (Ramon Luque) a la Presidència d’IC .

Desembre: desprès d’una forta difusió del “Manifest pel PSUC”, la direcció intenta convocar el IX Congrés del PSUC sense documents i sense procés de discussió, pel 15 i 16 de març, amb la intenció de procedir a la seva dissolució.

 

1997

Febrer: es convoca pel 10 de maig el IX Congrés del PSUC. Les organitzacions escolliran poc més de 300 delegats, per contra més de 150 persones que hi participaran directament com membres de l’anterior Comitè Central. Tot i això, la direcció es veu obligada a presentar documents polítics i a acceptar el termini mínim de discussió que estableixen els estatuts del PSUC.

El “Manifest pel PSUC” davant les notables deficiències del document de Rafael Ribó (més curt que els canvis d’Estatuts que es proposen) presenta un document polític alternatiu.

El congrés es va tancar de forma precària: per una banda Ribó partidari de la dissolució, no va aconseguir el nombre suficient de delegats (66%), malgrat haver introduït més de 150 delegats nats. D’altra banda el “Manifest pel PSUC” no va aconseguir reactivar de forma regular el funcionament del PSUC. Mes aviat al contrari. Ribó va forçar una sèrie de mesures que intentaven paralitzar encara mes l’activitat del PSUC. Destaquem entre elles les més escandaloses: formació de un Comitè Central monolític impedint la presentació de la llista alternativa del “Manifest pel PSUC”, impedir l’afiliació des de les agrupacions (només el Comitè Central pot autoritzar ingressar en el PSUC), la substitució del Secretari General per un directori de cinc persones per diluir responsabilitats, etc.

Front a això, els comunistes del PSUC no es varen resignar a que es mantingués el marc jurídic del PSUC, precisament per frenar la seva activitat. “El Manifest” des del dia després del congrés comença a reunir les agrupacions per a conduir la força desenvolupada en el marc del debat congressual (d’un partit que portava 9 anys paralitzat) per reactivar el PSUC, malgrat totes les restriccions formals.

El 14 de juny es produí una Assemblea, en la que “Manifest pel PSUC” es constituí com el “PSUC viu” amb la voluntat de treballar per un Congrés Extraordinari, que permetés la definitiva realització del partit. S’escull una Comissió Central, un Grup Executiu, un nucli i un coordinador, per omplir el buit deixat per Ribó per organitzar als comunistes del PSUC, afiliar a nous militants, donar un marc pels debats, transferir les informacions i preparar en definitiva el X Congrés del PSUC. El Grup Executiu acordà iniciar la publicació de “El manifest” com circular central del PSUC viu. El PSUC viu assumeix les relacions històriques de germanor amb el PCE i a l’inrevés.