Davant una situació de retrocés de drets i conquestes de les dones i un clar apuntalament del patriarcat a causa de totes les polítiques neoliberals, el XVIè Congrés del PSUC viu, i en la 2ªfase del XX Congrés del PCE defensem nítidament un feminisme de classe enfront del feminisme postmodern.
Entenem el feminisme des d’una perspectiva que uneix la classe i el gènere. Tenint en compte el conflicte capital-treball i capital-vida com els eixos fonamentals de dos sistemes que es retroalimenten: el capitalisme i el patriarcat.
El feminisme postmodern basa el seu discurs en els principis neoliberals de la lliure elecció i el consentiment. Enfront d’això cal guanyar la batalla de les idees, amb campanyes (sobre el llenguatge, la cultura, referents feministes…) que construeixin un contrapoder real.
La lluita feminista ha de ser una prioritat pel PSUC viu. En clau interna, no podem defensar el que no som capaços i capaces de complir dins, hem de predicar amb l’exemple dins de l’organització, construir realment una organització feminista que generi espais lliures de masclisme i fomenti la formació en matèria de feminisme per a tota l’organització, aconseguint la màxima: un/a militant = un/a feminista.
També són necessaris els espais propis de dones en el PSUC viu que ens permetin seguir debatent i desenvolupant les bases de les posicions que després es debatran en el conjunt de l’organització. La nostra ideologia ha d’assentar-se en un discurs polític que defensi a les dones de la classe treballadora. Això també és construir model de Partit.
En clau externa, el nostre referent i front de masses feminista és el MDD (Moviment Democràtic de Dones) i han de recolzar-se les seves iniciatives com la Xarxa de Municipis Lliures de Tracta. És en aquest front en el qual hem de desenvolupar les nostres posicions feministes de classe, en tots els territoris i en totes les seves accions.
La nostra posició és clara sobre la necessitat d’abolir totes les pràctiques que suposin la mercantilització del cos de les dones i impedir aquelles que pretenen desenvolupar-se. En concret: la prostitució, els úters de lloguer i la pornografia.
El treball digne per a les dones ha de ser una línia transversal de lluita que impliqui també al moviment obrer. El treball digne inclou el treball productiu i reproductiu i l’única forma de construir això és amb polítiques que fomentin la coresponsabilitat.
Treballem realment per la coeducació i l’educació en igualtat, on s’inclou l’educació sexual, per combatre els models de sexualitat que fomenten la violència contra les dones com la pornografia.
El terrorisme masclista com a Qüestió d’Estat enfront del Pacte d’Estat: Estem en contra d’aquest Pacte d’Estat contra les violències masclistes. Tenim clar que ha de ser una qüestió d’Estat però no podem assumir un pacte sense pressupost i que ens obligui a cedir en les nostres peticions i propostes enfront de la dreta, sobretot existint una correlació de forces parlamentària que pot ser majoritària en polítiques concretes realment transformadores de la llei.
En les seves formes de reinventar-se el patriarcat, la custòdia compartida imposada és una nova volta de rosca que hem de combatre.
No hi ha ruptura democràtica si les i els comunistes no estem en el moviment feminista. I per tant qualsevol procés de confluència haurà de respectar les línies vermelles en matèria de feminisme igual que existeixen línies vermelles en altres assumptes.
Sant Adrià del Besos, 7 d’octubre de 2017