En memòria del company Albert Escofet
Carta del PSUC viu i del PCE, en record del nostre camarada
La presència entre nosaltres del company i amic Albert Escofet ha tingut sempre un sentit intensa i profundament d’esquerres. Sempre ha estat un home de conviccions, proper a tots, íntegre i honest. Sempre ha estat un exemple de comunista convençut.
Des dels seus anys de treball a la banca (primer a Exterior/Argentaria i després al BBVA), en els que va destacar com a dirigent sindical de les Comissions Obreres tant a nivell de Catalunya com estatal, fins a la seva trajectòria al Partit Socialista Unificat de Catalunya, en els moments del trencament del partit, jugant un paper important en la creació del PSUC viu, junt amb molts altres companys, arribant a ser-ne Secretari General del 2003 fins al 2011. Durant aquests anys, va ser membre del Comitè Federal, Comitè Executiu i Comissió Permanent del PCE, el nostre partit germà, com també del Consell Nacional d’Esquerra Unida i Alternativa. En aquest moment, l’Albert era un entusiasta impulsor de la nova Esquerra Unida de Catalunya, junt amb molts altres companys i companyes.
Però estretament lligat a la seva activitat de partit, l’Albert ha estat un decidit militant als moviments socials, dels quals podem recordar l’UCR (Unitat Cívica per la República), o l’Ateneu Dignitat –que ell fa fundar-, impulsant xerrades i debats sobre diverses temàtiques, creant al seu voltant un nombrós grup d’amics i militants amb qui promocionar la lluita política i sindical, i la de diverses Marees (la Marea de Jubilats i Pensionistes, la Marea Blanca de la Sanitat, contra la Pobresa Energètica, etc.). El seu esperit solidari el va fer ser membre actiu de les causes dels pobles de Cuba, Veneçuela, Palestina o el Sàhara.
Podem recordar la seva afició al teatre (compartim una lectura dramatitzada d’un text sobre el President Companys i els fets d’Octubre de 1934, en la que ell representava al coronel Escofet), a viatjar, a llegir, a tenir una intensa presència a les xarxes socials (la seva darrera publicació reclamava un judici històric als dirigents catalans que han deixat la nostra sanitat pública sota mínims), i sobretot, el seu sentit de l’amistat. Sempre amb el seu somriure, el seu gest amable amb els seus amics propers i no tan propers, la seva pipa, la cordialitat de les seves paraules acompanyant el seu treball militant.
Potser el seu compromís amb la causa republicana el va portar a desaparèixer d’entre nosaltres un 14 d’abril. Potser és tot un símbol. La nostra reivindicació de la III República sempre anirà lligada al seu record, pels molts actes que ell organitzava i protagonitzava a la Pl. Sant Jaume o a la Pl. de la República de Nou Barris. Però des d’aquest moment, amb tristesa però amb una gran estima, sempre tindrem un record especial per a ell cada 14 d’abril.
En un dia com avui, aquest record i estima volen acompanyar també a la seva companya i als seus fills. Fins sempre, Albert. Et recordarem.
Barcelona, 15 d’abril de 2020