Un any més, commemorem els altercats del pub de Stonewall el 1969, que marquen aquesta diada, així com totes les lluites diàries perquè les persones LGTBI tinguem el dret de ser qui som sense cap tipus de violència ni criminalització.
Avui en dia, la violència envers la diversitat LGTBI segueix vigent i va en augment, tal i com es pot constatar amb les diferents reformes legislatives a Europa —el cas més recent és el d’Hongria. L’extrema dreta encapçala aquesta criminalització, i ens fa servir com a diana per la seva agenda regressiva de drets que no només afecta el col·lectiu, sinó també el feminisme i qualsevol tipus de moviment pels drets socials i laborals.
Aquest assenyalament es tradueix en un augment de la violència. I és que, tot i que sobre el Espanya sigui un país amb un dels avenços més grans en aquest tipus de drets, vivim un repunt de les agressions des de l’any passat. Les xifres ens recorden que els carrers tampoc no són segurs per a les persones LGTBI: segons dades de l’Observatori contra la Homofòbia, el 2020 es van registrar 189 incidències contra les persones LGTBI a Catalunya —el 70 % a la província de Barcelona. Es tracta d’un augment significatiu respecte l’any anterior, agreujat pel context de la pandèmia i els entorns de convivència hostils per a moltes persones LGTBI.
No hem d’oblidar que la violència cap al col·lectiu LGTBI és fonamental per sostenir l’aliança entre el capitalisme i el patriarcat, perquè qüestiona la divisió sexual del treball i la família nuclear monògama i heterosexual —la base per reproduir la mà d’obra funcional que exploten tant el patriarcat com el capitalisme. A més, la violència no es limita només a les agressions verbals o físiques, sinó que s’alimenta de la desigualtat estructural i material que pateix el col·lectiu i que comporta, en molts casos, una exclusió social, laboral i econòmica. Un dels exemples més visibles d’això és el col·lectiu trans. Les dades parlen clar: un 85 % d’atur, ostracisme social, violència, prostitució, una esperança de vida que en molts països no arriba als 40 anys, patologització i un altíssim percentatge d’intents de suïcidi.
En aquest sentit, assenyalem el paternalisme i el fals suport que escenifiquen certs sectors que, tot i que aparentment es mostren a favor dels nostres drets, s’oposen a reformes que tenen l’objectiu, com en el cas de les persones trans, que se les deixi de tractar com a malaltes mentals i no se les obligui a hormonar-se forçosament per poder seguir endavant amb la seva vida. La criminalització, fustigació i instrumentalització dels drets de les persones trans per mantenir l’hegemonia dins del moviment feminista ha obert escletxes que caldrà reparar amb les lluites diàries i amb la violència patriarcal com a enemic comú, ja que afecta tant al col·lectiu LGTBI com al feminisme.
La lluita pels drets LGTBI és una part integral de la lluita contra el sistema patriarcal i apel·la directament a la qüestió laboral, educativa, de salut, etc. La nostra experiència es veu oprimida per diferents eixos: la classe, l’origen o l’ètnia, l’orientació sexual… Aprofundir en les diferents formes d’opressió i visibilitzar les diverses realitats no només enriqueix l’anàlisi i l’estratègia de lluita, sinó que és indispensable per a l’emancipació de totes les persones.
Seguirem lluitant i manifestant-nos als carrers!
Comitè Executiu del PSUC viu
Comissió Permanent de la JSUC
Barcelona, 26 de juny de 2021