Aprovada a la Jornada sobre crisi ecològica del PSUC viu del 19 de juny de 2021
Sí a la lluita contra el canvi climàtic, sí a la reindustrialització sostenible, no als projectes del passat com l’ampliació de l’Aeroport
El projecte d’ampliació de l’Aeroport del Prat, amb l’encimentament d’una part de la zona protegida del delta del Llobregat no correspon a cap necessitat urgent. Al contrari no té interès ni des del punt de vista ambiental local, ni des del servei a les necessitats de mobilitat de Barcelona i Catalunya, ni des de la necessitat de la innovació, la sostenibilitat i la digitalització.
El Delta del Llobregat és un actiu important de l’àrea de Barcelona i de tot Catalunya. La seva protecció és emblemàtica i està avalada per la Unió Europea. No és factible traslladar la protecció a un altre espai proper. És un risc inassumible.
Se’ns diu que el projecte respon a la necessitat de connexió per vols intercontinentals. Efectivament aquests vols necessiten pistes llargues. Però es deu sobretot a la intensa utilització de les pistes existents par a vols low cost en què s’ha especialitzat degut al turisme.
L’altre ús de l’Aeroport correspon a vols interiors. Aquests es poden eliminar per a vol de radi inferior a 600km, sobretot si milloren les connexions per tren amb ciutats com València i Girona.
El tràfic dels aeroports disminuirà per l’encariment del querosè, i la necessària supressió de qualsevol subvenció indirecta del seu preu, per l’abandó del model de low cost provocats per canvis en la demanda turística local en els dos sentits i per a transferiment acreuers.
La privatització d’AENA ha provocat una política de recerca immediata de beneficis i d’exigència de revalorar els actius. Com en el cas de la desaparició d’Iberia com a aerolínia de bandera i la seva integració en IAG, la lògica d’AENA no passa ja per servir els interessos col·lectius sinó per la recerca de beneficis. Ara vol aprofitar-se dels ajuts de NextGeneration UE per un muntant de 1.700 milions d’ euros. Aquests fonts estan lligats a innovació, digitalització i lluita contra el canvi climàtic. L’ampliació de l’Aeroport no correspon a cap d’aquests tres criteris. Però no hem de renunciar a aquests recursos. Demanem la seva aplicació per a recerca en mobilitat ( cotxe elèctric, bateries, rodalies i corredor mediterrani, adaptació de les ciutats a noves formes de transport individual i col·lectiu) fotònica, biotecnologia, microelectrònica amb ampliació del Sincrotró i el Mare Nostrum i amb canvis en la política d’investigació.
Després de la pandèmia cal substituir la política de retallades i d’augment de les desigualtats i d’especialització dels països del Sud en treballs precaris i estacionals. Cal reduir les desigualtats i repartir el treball. Això significa trobar sortides diferents al turisme de masses i augmentar la rendes més baixes generant nous treballs.
Per tant, no a l’ampliació de l’Aeroport, per raons ambientals concretes, per necessitat d’innovar i reindustrialitzar de manera sostenible, i per lluitar contra el canvi climàtic. Per utilitzar de manera eficient els recursos europeus.