Arribem a aquest 28 de setembre amb la mirada posada, més que mai, en l’incessant moviment de les dones llatinoamericanes. Allà, la lluita pels drets reproductius ha crescut amb passes de gegant durant els últims anys. Les morts per avortaments clandestins, la penalització de la pràctica i la vulnerabilitat de la majoria de les dones pobres i de zones rurals fa que el PSUC viu i la JSUC afrontem aquest dia amb solidaritat de classe i internacionalista. Ni una dona més al món morta per avortar de manera clandestina.
En el cas d’Espanya, la teranyina teixida per l’església catòlica i la dreta més reaccionària ha anat posant barreres a l’avançament dels drets reproductius de les dones del nostre país. Encara no es garanteix la interrupció voluntària de l’embaràs en la sanitat pública: s’apel·la a factors personals, com el cas dels objectors de consciència, a la falta de recursos materials o als terminis –de manera que no es garanteix l’avortament a partir de les 14 setmanes.
A més, no podem oblidar el desmantellament dels centres de planificació familiar en el marc de les retallades a la sanitat pública. Així, les dones ja no tenen accés a la informació i l’atenció necessàries, mentre que les menors de 16 anys no poden fer ús d’aquests serveis sense el consentiment dels seus pares. Això els nega el dret de decidir sobre el seu propi cos i la seva pròpia vida.
També cal mencionar el cas de les dones immigrants: segons quina sigui la seva situació i els seu permís de residència, en molts casos es veuen obligades a acudir a assegurances privades o als serveis d’urgències per atendre les qüestions relacionades amb els drets reproductius.
L’avortament és un dret de totes les dones. Per això, des del PSUC viu i la JSUC exigim:
- La retirada de l’avortament voluntari del codi penal, tant per a les dones com per a les professionals sanitàries.
- Un protocol comú per a totes les comunitats autònomes que garanteixi el ple accés de manera gratuïta al servei en el sistema públic de salut, sense derivar els casos a centres privats.
- Un model educatiu que tingui en compte l’educació reproductiva i afectivosexual i la lliure decisió de les dones sobre el seu propi cos.
- L’accés gratuït a anticonceptius per a totes les dones que així ho sol·licitin, així com el desenvolupament en la recerca d’anticonceptius hormonals que no tinguin tants efectes secundaris en les dones, siguin segurs i accessibles per a totes.
- La supressió de l’obligatorietat del consentiment patern a les menors de 16 anys per poder exercir el seu dret a l’avortament, decidir sobre els seus cossos i sobre les seves vides.
Els nostres cossos, els nostres drets.
Continuem lluitant per la nostra llibertat sexual i reproductiva!