Avui, 17 de maig de 2021, celebrem el Dia contra la LGTBIfòbia. Un dia com avui, el 1990, es va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Tot i l’avenç que això va suposar, les persones trans segueix apareixent com un quadre trastorn en els principals manuals psiquiàtrics i mèdics, així com en el tractament social i institucional, amb la càrrega patologitzadora i discriminatòria que també afecta a tot el col·lectiu delesbianes, homosexuals, bisexuals, trans i persones intersex.
La pandèmia de la COVID-19 ha afectat de forma generalitzada a tota la població: situacions d’incertesa, tristesa, frustració, crisieconòmica, crisi sanitària, aïllament, paràlisis, etc. Com en altres aspectes, aquells col·lectius més vulnerables i discriminats socialment són a la vegada els que en pateixen més severament les conseqüències. Tot això en un context d’augment a nivell europeu de l’extrema dreta i la normalització dels discursos d’odi cap a tot el que pugui qüestionar els fonaments del capitalisme i del patriarcat. La violència patriarcal s’expressa així, per exemple: segons dades de l’Observatori contra la Homofòbia, el 2020 es van registrar 189 incidències contra les persones LGTBI a Catalunya. Es tracta d’un augment del 25% respecte l’any anterior.A més, s’han agreujat i augmentat les agressions a les persones trans. La patologització de la condició trans segueix molt present amb l’estigma negatiu que suposa per al col·lectiu, i podem trobar més exemples a l’àmbit sanitari, encara més marcat pel context de la crisi sanitària.
Gran part de la violència envers les persones LGTBI es reflexa en la invisibilitat a la qual ens veiem sotmeses, i quan es nega la nostra existència se’ns nega qualsevol tipus de dret. Tot i que es va aprovar al Parlament de Catalunya una llei contra la lgtbifòbia el 2014, gràcies a l’esforç dels col·lectius que en formen part, la seva implementació no acaba de rutllara causa d’una realitat social molt més endarrerida que impregna les pròpies institucions que apliquen les lleis. Hem de recordar que la igualtat legal és un pas imprescindible però no suficient per a la igualtat real si aquesta no es promou. Consideremurgent la reforma de la llei trans estatal per tal d’eliminar la patologització, els tractaments mèdics forçats i la criminalització de les persones transque provoca la llei actual.
És imprescindible posar èmfasi en l’etapa educativa per començar a defensar els drets del col·lectiu LGTBI, i en això les institucions i el propi professorat han de tenir un rol ineludible.
La lluita pels drets LGTBI forma part de la lluita integral contra el sistema patriarcal. Per tots aquests motius, des del PSUC Viu i la JSUC seguim lluitant i manifestant-nos als carrers contra totes les formes de violència lgtbifòbica, i per la lluita que ens queda per aconseguir el veritable reconeixement de la diversitat i la plenitud per viure en igualtat, sense discriminació de cap tipus.
Secretaria de Feminisme del PSUC viu
Comitè Executiu del PSUC viu
Comissió Permanent de la JSUC
Barcelona, 17 de maig de 2021