Aquest 25 de novembre s’emmarca en un mes negre. L’ombra del patriarcat ens amenaça en les institucions, a les nostres cases, als carrers i els llocs d’oci nocturn, en els centres de treball i d’estudi.
La nostra llibertat i la nostra integritat física i mental no es respecten. Se’ns mata, se’ns viola, se’ns explota laboralment, sexualment i reproductivament, se’ns assetja, se’ns maltracta, ens assassinen fills i filles i davant d’això se’ns continua qüestionant. No se’ns creu i fins i tot se’ns criminalitza amb penes de presó, com en els casos recents de Juana Rivas o María Sevilla, empresonades per allunyar els seus fills de maltractadors.
Al llarg de la nostra vida, les dones podem patir diferents violències masclistes: físiques, psicològiques, econòmiques i sexuals, així com violència vicària i institucional. Aquestes dues últimes no són noves; sempre han existit, tot i que hagin passat desapercebudes.
Aquest Dia internacional contra la violència de gènere, des del PSUC Viu volem denunciar totes les violències masclistes i fer especial menció a la violència exercida pel poder judicial masclista i patriarcal.
Espanya no té una legislació específica sobre violència institucional, però ha ratificat el conveni europeu contra la violència contra les dones, conegut com a Conveni d’Istanbul. Això significa que la violència institucional pot ser jutjada i condemnada.En aquest sentit, saludem que des del Ministeri d’Igualtat s’estigui treballant per a ampliar la Llei orgànica 1/2004 contra la Violència de Gènere a totes les violències del Conveni d’Istanbul i en un catàleg urgent de mesures com a resultat del diàleg amb les associacions i organitzacions de dones implicades en l’atenció de les víctimes i en la lluita contra les violències masclistes.
La societat i les institucions segueixen sense identificar la violència masclista quan no hi ha agressió física. No perceben que el maltractament psicològic pot arribar a ser devastador i fins i tot irreversible. Es castiga i es reprova la violència física, però no es detecta o es passa de puntetes sobre l’ús de la manipulació i el victimisme per part del maltractador.És urgent que les institucions ampliïn la seva formació en totes les formes de violència de gènere, augmentin els recursos d’atenció especialitzada que ajudin a identificar aquesta violència, la seva intencionalitat, els seus mecanismes i les seves conseqüències. Cal dotar a les dones víctimes de maltractament psicològic de credibilitat i retornar-los la vida que els ha estat robada.
Denunciem també la violència vicària, la utilització dels fills i filles per a continuar la violència que s’exerceix cap a les dones. És una de les formes més extremes de violència masclista; una violència estesa i oculta, per la qual a vegades els maltractadors acaben matant als fills i les filles.
Un maltractador no és un bon pare; a través d’aquesta violència masclista deshumanitzen els fills i filles, que passen a ser l’objecte que els permet provocar el dolor extrem en les mares. Un dolor extrem que saben que persistirà durant tota la vida, un dolor que fa que les dones se sentin culpables per no haver sabut protegir les seves filles i fills.Denunciem que no s’actuï des de les institucions fins que es produeix l’assassinat d’un nen o una nena, perquè la violència vicària és un llarg procés de violència de gènereque, igual que altres manifestacions masclistes, inclou la violència física, econòmica i el control constant sobre les dones.
Es tracta d’una violència que compta amb un gran suport de les institucions i del sistema judicial: Juana Rivas,Sara, María Sevilla, María Salmerón, Patricia González, María Ugarte,Ana María Bayo, Silvia Aquiles, María Isabel Martínez, Verónica Saldaña, Daria Sidorkevich, Bárbara o Beatriz, entre moltes altres.
Algunes d’elles han vist com els seus maltractadors assassinaven als seus fills o filles, i a d’altres se’ls ha retirat la custòdia per atrevir-se a denunciar per maltractament i abús infantil als agressors. Agressors que moltes vegades la justícia ha emparat sota el dret dels pares a visitar els seus fills i filles, que a un maltractador li hauria de ser negat.
Aquestes situacions d’injustícia masclista demostren que el patriarcat segueix present en el poder judicial i que urgeix la protecció legislativa de les dones i els i les menors enfront de la violència masclista.
Des del PSUC Viu volem evitar que la meitat de la població segueixi sent humiliada, vexada, coaccionada, violada, o assassinada sense una resposta contundent i eficaç dels poders públics.
És imprescindible que la violència institucional i la violència vicària estiguin recollides dins de la Llei Integral, la qual cosa implica l’assumpció de responsabilitat de l’Estat, per acció o per omissió, d’un fenomen que afecta una de cada 10 dones i que ha acabat amb la vida de milers de nosaltres.
Guanyem la partida al patriarcat criminal!
Comitè Executiu del PSUC viu
Barcelona, 23 de novembre de 2021