A Catalunya portem anys patint la incapacitat manifesta dels diferents governs de la Generalitat, amb una passivitat que demostra que no tenien cap tipus d’estratègia més enllà de mantenir la simbologia i les gesticulacions independentistes. Aquesta situació sumada al desgast i apatia polítiques derivades d’una dècada del “procés” ha portat a Catalunya a un estancament del model econòmic, social i polític. Una dècada on no s’han resolt els problemes reals de la gent treballadora amb polítiques que defensin i millorin els serveis públics, una estratègia per reindustrialitzar el país i avançar en una transició ecològica justa.

Els resultats electorals del passat 12 de maig van posar de manifest una majoria de les forces progressistes necessària pet obrir una nova etapa de normalitat democràtica i de trencament definitiu dels blocs situats en l’eix nacional.  Però aquest nou escenari dependrà en gran mesura del fet que ERC sigui valenta i trenqui la seva dependència de Junts, alhora que el PSC no caigui en la temptació de fer polítiques  conservadores mirant als grans sectors empresarials,  i pel contrari compleixi els acords de progrés signats amb els Comuns i ERC que han permès la investidura de Salvador Illa com a nou President de la Generalitat.

En aquest sentit, l’acord del PSC amb ERC ha obert el debat sobre el finançament autonòmic, el que posa de manifest que existeix un problema global com a resultat d’un model de finançament superat, i les conseqüències del qual són un finançament insuficient que no compleix amb el mandat dels Estatuts d’Autonomia, tampoc amb el de Catalunya.

Des del PSUC viu defensem la necessitat d’abordar una reforma en profunditat del model de finançament, tant autonòmic com local, per solucionar les desigualtats entre territoris, evitant el fantasma de l’enfrontament entre territoris per interessos merament partidistes, apostant per un model federal, solidari, multilateral i de suficiència financera vinculada al manteniment dels serveis públics, i vinculat a una necessària reforma fiscal per a l’obtenció de nous recursos.

També apostem perquè aquesta nova etapa serveixi per trencar definitivament la dinàmica processista, per posar fi a una dècada de desgovern i inacció, on s’han deteriorat el serveis públics i s’ha fet retrocedir al país en la seva capacitat econòmica, política, cultural i de progrés social; contribuint també a que el català retrocedeixi fins a nivells mai vistos des de el final del franquisme. Pel contrari, defensem que perquè aquesta etapa serveixi per preservar la pluralitat de la societat catalana, abordant les qüestions nacionals lluny dels discursos de tipus identitari i trumpista de VOX, Aliança Catalana i de sectors de Junts per Catalunya.

Sabem que només mitjançant la defensa del catalanisme popular, és a dir, la lluita indissociable pels drets socials, democràtics i nacionals, per això, des del PSUC viu i la JSUC defensem que la Diada Nacional ha de ser la jornada reivindicativa i democràtica de tots els catalans i les catalanes, de qualsevol adscripció política, llengua habitual o origen. Una jornada inclusiva, on es preservi la pluralitat i la cohesió social.

Els i les comunistes tenim clar que la classe ens uneix, per això continuarem treballant per posar al centre de la política un discurs de classe clar i sense complexos arrelat als centres de treball i als barris obrers, alhora que defensem les polítiques socials i els serveis públics com a elements vertebradors d’una Catalunya dins d’una Espanya federal, republicana i solidària.

Per últim, en aquesta Diada no podia faltar el nostre record a les víctimes de l’11 de setembre de 1973, on un cop d’estat va acabar amb el govern socialista de la Unitat Popular, que expressava els anhels populars per construir un Xile de progrés i justícia social.

Per una Catalunya obrera, popular i solidària!

Comitè Executiu del PSUC viu
Comissió Permanent de la JSUC

Barcelona, 11 de setembre de 2024