El PSUC viu i la JSUC davant el 8M, Dia Internacional de la Dona Treballadora
Cridem a convertir aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora en una acció global antifeixista i per la pau, perquè ens va la vida en això.
Des del feminisme hem de continuar aportant els valors de la pau oposats a la guerra que és l’expressió de violència patriarcal més extrema que existeix. I és que, encara que són moltes les desigualtats que requereixen de transformacions i canvis perquè l’agenda dels drets es continuï obrint pas, la necessitat d’un món en pau és el que ens permet poder continuar avançant en drets i igualtats. Per això apel·lem a la revolució de la vida quotidiana que representa el feminisme.
El feminisme de la vida quotidiana, el que representen milions de dones tots els dies en tots els llocs del món ens ha ensenyat que la PAU és un element imprescindible per a poder viure una vida digna de ser viscuda.
Aquest món travessat pel patriarcat i el capitalisme neoliberal, s’expressa segons els estereotips i rols que s’assignen al gènere masculí que ens porta a un món que en comptes de construir pau i igualtat obre la porta al feixisme, desigualtat i guerra.
El feminisme i la pau han anat sempre de la mà perquè la construcció d’espais segurs i de pau passen necessàriament per espais d’igualtat, mentre que el feixisme se sustenta en la desigualtat perquè creu que existeixen persones superiors a unes altres. El racisme, la xenofòbia i el sexisme són un tret constitutiu del feixisme que promou el menyspreu i l’opressió total contra totes les persones que consideren febles i prescindibles.
Davant l’escenari de guerres bèl·liques com la d’Ucraïna a Europa, de continuïtat del genocidi en Palestina i d’avenç de l’extrema dreta i el feixisme que lidera Trump, que ha signat retallades de drets a les persones migrants, al col·lectiu LGTBI i a les dones, és necessari centrar aquest 8M en la necessitat de la pau i la justícia social.
La contradicció capital vida s’aguditza i la lluita per la vida cobra més valor, per la qual cosa la cura ha de ser l’eix central de les nostres reivindicacions i tenir el reconeixement que mereix. Cuidar la vida ha de passar a primer nivell de valoració en la societat. S’ha de superar la naturalització que el treball de cures continuï recaient en les dones de manera invisible i gratuïta.
Les dones no volem continuar sent sobre explotades amb dobles jornades de treball, volem també gaudir de la cura, aquest entès com a dret universal i no en exclusiva dels qui el puguin pagar. Queda clar que és una qüestió de gènere i de classe. La desigualtat de les dones, fruit de la divisió sexual del treball, que es manifesta en la bretxa salarial, la de les pensions, dels contractes a temps complet, de les tasques de cures, encadena a les dones a l’anomenat sòl enganxós. Superar tota aquestes opressions i desigualtats requereix d’una revolució feminista que posi la vida digna de ser viscuda en el centre.
Per això, reivindiquem un sistema públic de cures i polítiques que reverteixin la falta de corresponsabilitat que consolida la desigualtat de gènere i dificulta la incorporació de les dones al mercat laboral a temps complet i al desenvolupament de les seves carreres professionals en condicions d’igualtat.
Les dones que som les que sofrim la major desigualtat i la absència de cura reivindiquem polítiques radicals que garanteixin drets fonamentals com l’habitatge, un treball digne i la corresponsabilitat en les cures.
Des del PSUC viu i la JSUC, cridem a recuperar del feminisme el lema «Ni guerra que ens destrueixi, ni pau que ens oprimeixi». Les dones unides aquest 8 de març, tornarem a ocupar els carrers perquè volem un món alternatiu amb mirada feminista, en el qual es defensin els drets humans de totes les dones, s’acabi amb la feminització de la pobresa i s’imposi el desenvolupament de sistemes públics de cures universals enfront del finançament de les guerres.
Visca el 8 de març!
Feminisme per a viure en pau!