El maig de 2019, fa gairebé quatre anys, el Govern català va declarar formalment l’emergència climàtica. Aquesta acció, segons la seva lògica, anava en consonància amb diverses estratègies i posicionaments a nivell europeu, així com amb la Llei del canvi climàtic que el Parlament va aprovar el 2017. Dins de la declaració d’emergència climàtica, el Govern es va comprometre a adoptar mesures per aturar la pèrdua de biodiversitat i promoure la recuperació d’ecosistemes. A més, també va apostar per prioritzar les opcions amb menor impacte climàtic en les polítiques públiques, així com per descarbonitzar les activitats econòmiques a Catalunya.
Tot plegat, paper mullat. Hem tingut uns quants anys per comprovar que les mesures del Govern sovint han contradit o han ignorat aquestes fites que es va marcar. Però no és un fet aïllat: la Unió Europea amb les seves polítiques de greenwashing i el repartiment dels fons Next Generation, no defensa els interessos de la majoria, sinó de les patronals i les grans corporacions. Tot això fa que seguim en el mateix camí autodestructiu, amb macroprojectes de parcs d’energies renovables que afecten la democratització de l’accés a l’energia, amb construcció d’infraestructures a un Pirineu molt tocat pel canvi climàtic i amb cap mena de fre al capitalisme depredador del territori i, en definitiva, de la vida.
L’acord de pressupostos per al 2023 és la cirereta al pastís dels despropòsits a nivell català. El pacte entre ERC i PSC és, bàsicament, el pacte entre el Govern i la patronal. En un moment que hauríem de pensar a descarbonitzar l’economia i avançar cap a una sostenibilitat real, que tingui en compte les persones i el territori, el Govern ens aboca sense fre cap a macroprojectes d’infraestructures que aposten per un turisme, un transport i un oci que aprofundeixen en la crisi ecosocial.
Ni l’oci capitalista desenfrenat del Hard Rock a Tarragona, ni el Quart Cinturó que tantes dècades fa que reclama la patronal industrial del Vallès, ni l’ampliació de l’aeroport del Prat són projectes sostenibles. La ciutadania s’ha manifestat en reiterades ocasions en contra d’aquest model econòmic, però el govern es limita a facilitar la única sortida que existeix a dins del capitalisme: el continu creixement, sense tenir en compte els impactes ambientals ni les necessitats de la majoria treballadora.
Hem de sortir al carrer, doncs, per deixar ben clars els límits al Govern i als poders econòmics. Davant els seus pactes, cal organitzar-nos a tots els àmbits i nivells, i fer servir el fil roig per teixir una xarxa que ens permeti amplificar les lluites ecologistes, socials, feministes i obreres, que al cap i a la fi són una lluita pel nostre futur.
Ens cal més transport públic de qualitat i assequible, un oci sa i accessible, un model econòmic que ens permeti viure amb dignitat i que no ens posi en perill. Ens cal satisfer les necessitats de la població i, alhora, respectar els límits del planeta. Per això, cal planificar l’economia amb aquests objectius en ment: més benestar, més sostenibilitat, més dignitat, més vida, més futur.
Ens veiem als carrers de Barcelona el 4 de març per unir-nos a moltes altres organitzacions socials, ecologistes i polítiques que, com nosaltres, saben que hem de deixar enrere el capitalisme si volem seguir avançant. Ens sumem a aquest crit unànime:
